Santa Mònica (14 octubre - 28 novembre)

TABULA RASA

La paraula Tabula Rasa ve de la paraula llatina  “taula rasa”. Aquesta taula fa referència a les que antigament s'utilitzaven per a escriure, estaven realitzades amb cera i s'inscrivien amb un punxó. Fa referència aquell full en blanc ple d'emoció per a tatuar-se una història. Aquesta metàfora, segons en explica en Jordi, parla sobre la memòria i els records que tenim de petits.

Els artistes que han participat a aquesta exposició han estat Mònica Rosselló i Jordi Guillumet. La van inaugurar per primer cop a l'any 2000 i, vint anys més tard, l'han recuperat. La utilització de la sèrie d'elements electrònics ens fa saber que es tracta d'una obra contemporània.

 

L'element bàsic de les obres és la llum. Aquest forma d'energia la podem relacionar amb allò que cedeix a la nostra vista de rebre les imatges visuals dels nostre entorn, pera després crear aquests records únics. L’exposició consta de cinc parts, totes seguint el fil comú dels records que queden, o no, impregnats dins el nostre cap.

 

Només entrar, ens trobem amb la projecció d'un llibre obert i sense cap mena de contingut. Aquest ens invita a, amb el nostre cos, fer formes i figures per a representar els moment guardats a la memòria, un llibre en blanc que anem recollint de reminiscències. 

Després de passar per un passadís completament obscur, trobem una sala composada per quatre pantalles formant un cercle. A l'interior, al qual es pot accedir, es troben quatre projector, cadascun en direcció a la seva pantalla corresponent. Cada quinze segons, les imatges que aquests projecten van canviant, deixant la imatge anterior gravada a la pantalla fotosensible fins a sortir la següent. Al posar-te enmig de la pantalla, pots observat com la teva silueta queda marcada, ja que el que recull la pantalla és la llum.

Més endavant trobem unes pantalles, amb l'ajuda de projectors, emeten una sèrie de fotografies grupals i familiars que també van canviant, i el projector va marcant algunes parts que, seguidament, es queden albergades a la pantalla fotosensible amb més intensitat.

Per finalitzar, hi ha una taula disposada amb una sèrie d'element que, segons ens explica en Jordi, són objectes que amaguen records de la seva infància. Hi ha una gran varietat d'objectes: un mantell, un cotxe, un got de vidre, unes cartes, una tela... I enmig hi ha un petit foc de llum que il·lumina una sèrie de llibres col·locats de tal manera que, al situar-te a un costat on hi ha un tela que no et deixa veure els objecte de darrera, es pot diferenciar la ombra d'uns blocs de pisos.

​

M'ha agradat molt aquesta exposició ja que, al estar composada majoritàriament per pantalles fotosensibles, era una obra on l'espectador hi participava activament.