CÀMERA OBJECTIVA: La càmera assumeix la posició espacial d'un personatge extern de la història per mostrar-nos el que el personatge veu. 
CÀMERA SUBJECTIVA: La càmera assumeix la posició espacial d'un personatge intern de la història per mostrar-nos el que el personatge veu.

CÀMERA FIXA: Càmera que es manté en la mateixa posició tota l'estona.
 

TRÀVELING: Tipus de moviment de la càmera que implica un desplaçament de l'eix de l'aparell. La càmera es belluga durant la filmació.
        TRÀVELING LATERAL: Quan la càmera va movent-se lateralment, normalment  seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
        TRÀVELING FRONTAL: Quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
        TRÀVELING CIRCULAR: És aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
        TRÀVELING VERTICAL: Quan la càmera fa un moviment ascendent o descendent.
 

FASES DE PRODUCCIÓ:

        PREPRODUCCIÓ: Pre-producció és el procés de preparació tots els elements implicats en una pel·lícula, obra de teatre, o altres espectacles.

        PRODUCCIÓ:  La producció audiovisual és la producció de continguts per a mitjans de comunicació audiovisuals, especialment el cinema i la televisió, independentment del suport emprat i del gènere.
        POSTPRODUCCIÓ: La post-producció consisteix en la manipulació de material digital o analògic. El terme postproducció es refereix al conjunt de processos que s'apliquen al material enregistrat: muntatge, subtitulat, veu en off, efectes especials i inclusió d'altres fonts audiovisuals entre altres.        

 

COLLAGE: Tècnica artística que consisteix en enganxar distintes imatges en la mateixa composició.

​

FOTOMUNTATGE: Un fotomuntatge és un retoc fotogràfic que consisteix en unir de fotografies o parts d'elles en un collage.

​

GESTOR CULTURAL: Els gestors culturals són persones  motivades per la millora de l'art i  amb coneixement especialitzat en art, història, cultura i idiomes, que es dediquen a promoure, incentivar, dissenyar i fer projectes culturals i artístics. 

​

PUNT DE VISTA INTERN: El punt de vista intern és aquell que en el qual la càmera ocupa la posició dels ulls del personatge i, moltes vegades, apareixen insercions d'objectes com el pany d'una porta o una finestra, que apunten que mirarà un personatge.

​

PUNT DE VISTA EXTERN: El punt de vista intern és aquell que en el qual la càmera ocupa la posició externa dels ulls del personatge, és a dir, veiem al personatge en tercera persona.

​

PANORÀMICA: Una panoràmica és un moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu

propi eix sense moure-la de lloc.

 

MOVIMENT LLIURE: El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb

grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

​

CÀMERA A L'ESPATLLA: Un moviment lliure particular és el que anomenem càmera a l’espatlla o steadycam.

Amb la steadicam -càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- es tracta d’un efecte que s’aprecia en algunes filmacions per a televisió fetes en condicions difícils (accidents, guerres, aglomeracions…).

​

ENQUADRAMENT: L’enquadrament és la part de realitat que veiem a través del visor de la càmera i que determina allò que l’espectador veurà.

​

ANGLE D'ENQUADRAMENT: L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat (o fotografiat). Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

       AGLE NORMAL: L’angle normal o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge. 

       ANGLE PICAT: L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. 

       ANGLE CONTRAPICAT: L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte.

       ANGLE ZENITAL: L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.

​

                                                                               SÍNDROME DEL VÍDEO VERTICAL: El síndrome del vídeo vertical és una divertida

                                                                               aproximació a la pràctica habitual i tan poc encertada de gravar en vertical amb el mòbil.

                      

                                                                               MUNTATGE: Un muntatge és una combinació de plans.

                                                                                          MUNTATGE DIALÈCTIC: El muntatge dialèctic és aquell que pretén que de dos

                                                                               plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. 

                                                                                         MUNTATGE ALTERN: El muntatge altern consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran.  Les escenes de persecució en serien un exemple.

           MUNTATGE PARAL·LEL: En el muntatge paral·lel, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

​

TIPUS DE PLANS:

           PLA GENERAL: És aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.

           PLA AMERICÀ: Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

           PLA MIIG: Apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

           PRIMER PLA: Només hi apareix el rostre humà. 

           PLA DETALL: Es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari.

           PLA CONJUNT: El pla de conjunt vol dir que és un pla on hi ha més d'una persona a l'enquadrament. Aquest pla pot ser de dues, tres o més persones. Per tant, no importa si és un pla mitjà, un pla americà, o un pla general.

           PLA SEQÜÈNCIA: El pla seqüència és, en cinema, una tècnica de planificació del rodatge en què la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant dilatat; s'hi poden usar tràvelings i diferents grandàries de plans i angles en el seguiment dels personatges o en l'exposició d'un escenari. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

CAMP: Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

​

FORA DE CAMP: El fora de camp és tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix, perquè ens ho imaginem o perquè si ho veiéssim canviaria la nostra percepció d’aquella imatge.

​

PROFUNDITAT DE CAMP: La profunditat de camp es defineix com la distància que hi ha entre l’objecte més proper i el més llunyà que es veuen amb nitidesa a la pantalla.

​

IL·LUMINACIÓ: La llum és l’element imprescindible per al cinema i qualsevol expressió audiovisual. Sense llum no pot haver-hi cinema. La il·luminació crea ombres, envelleix o rejoveneix i crea efectes psicològics en els personatges.

           LLUM CREUADA: Una llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

           LLUM PICADA: Una llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

           LLUM CONTRAPICADA: Una llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel·lícules de terror.

           CONTRALLUM: Amb el contrallum -el focus instal·lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar- s’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

           LLUM FRONTAL: La llum frontal, situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

           LLUM LATERAL: La llum lateral remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

           LLUM NATURAL: Llum emesa per una font lluminosa natural.

           LLUM D'INTERIOR: Llum artificial que s'utilitza quan no arriba la natural.

​

QUALITAT DE LA LLUM: La llum d’interior molt baixa transmet la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus es pròpia d’un ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme.

En exteriors, a migdia, amb un sol caient a plom no es pot gravar perquè els objectes no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina, mentre que les hores preferides per gravar exteriors són la primera del matí o la darrera de la tarda (l’hora bruixa), i si el terra està mullat molt millor.

​

DIRECCIÓ DE LA LLUM. La direcció en la qual s'emet la llum.

​

RACCORD O CONTINUÏTAT: El raccord o continuïtat al cinema és fonamental en la relació que s'estableix entre dos plans consecutius o entre els plans d'una mateixa escena.

​