ARTISTES
Joan Fontcuberta
(1955 a Barcelona, Catalunya)
Joan Fontcuberta va néixer l'any És un dels fotògrafs catalans amb més projecció internacional. A part de fotògraf, és periodista, artista visual, crític, comissari d'exposicions i historiador.
Fontcuberta ha sigut premiat amb el Premi Nacional de Fotografia, el Premi Nacional d'Assaig i el Premi Hasselblad. També l'han premiat amb el premi David Octavius Hill Medal a l'any 1988, el Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres a l'any 1994, el National Photography Award a l'any 1998, etcètera.
A més, ÉS professor d'Estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Harvard.
Albert Gusi
(1970 a Castellbisbal, Catalunya)
Albert Gusi és un artista català que que tracta de retratar la seva mirada particular del territori i els paisatges a través de la fotografia.
Moltes les seves col·leccions han esdevingut accions fotogràfiques o performances col·lectives, on en queda un registre fotogràfic o fílmic.
Una de les seves grans obres, i un dels seus darrers projectes, és l'Objectiu Medacorba, on va col·locar un trípode al cim de Medacorba a una altitud de 2.914 metres, per tal d'aconseguir la primera fotografia obtinguda damunt de tres països (França, Andorra i Catalunya)
Andrès Hispano
(1964)
Andrés Hispano Vilaseca és un realitzador audiovisual, comissari artístic, docent i escriptor espanyol.
Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i ha estat comissari diverses exposicions arreu del país. Ha dirigit alguns audiovisuals per a museus, com Somiant la nostra ruina. També escriu regularment en el suplement cultural de la Vanguardia.
Mercè Alsina
Mercè Alsina és crítica d’art i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art.
Ha comissariat diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art. També és Secretària de l'ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art), és crítica i comissaria independent. Ha treballat en premsa i televisió, ha format part de la creació de diferents vídeos artístics i documentals i, en ocasions, ha fet de docent en cursos universitaris
Felix Perez-Hita
(1955 a Barcelona, Catalunya)
Félix Pérez-Hita és comissari, guionista, editor i director.
Actualment codirigeix, juntament amb Albert Hispano, alguns capítols de "Soy Cámara" i és el responsable de diferents projectes educatius experimentals i el creador de més d'una quinzena de documentals per a BETEVÉ.
Carles Barba
( 21 de març de 1923 - 10 de novembre de 2020, Espanya)
Carles Barba fou un empresari i director de cinema documental durant l'època franquista i post franquista.
En Carles va estudiar a l'Escola Pia de Terrassa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià amb matèries primeres tèxtils. Els documentals mencionats anteriorment es caracteritzaven per ser en llengua catalana i parlar de la vida quotidiana de la classe burgesa, a part de tractar temes com la condició de vida dels immigrants. Totes les seves obres compartien un to agredolç i anaven més enllà d'allò permès.
Joan Colom
(30 de abril de 1921 - 3 de setembre de 2017, Barcelona)
Joan Colom és un fotògraf considerat com a pioner de la composició de sèries fotogràfiques.
Es va donar a conèixer, sobretot, per les seves fotografies fetes al Raval, on havia viscut i on el seu pare treballava. El tema comú a les seves obres sempre ha estat el carrer i les persones que el transiten. Va aconseguir combinar la vida deixada o de mala qualitat dels barris amb el fotoreportatge modern.
Vivian Maier
( 1 de febrer de 1926, Nova York - 21 d'abril de 2009, Oak Park, Illinois)
Vivian Maier va ser una de les fotògrafes més influents després de passar tota una vida prenent fotografies des del més absolut anonimat.
a iniciar-se en la fotografia als anys 50, quan va adquirir la seva primera càmera. Amb poc menys de 30 anys, va començar a utilitzar el seu lavabo a la casa de la família per a qui treballava com a cambra fosca per revelar les seves fotografies. També, degut al seu treball de cuidadora i treballadora de la llar. Ella prenia fotografies mentre exercia la seva tasca de cuidadora. El tema principal de les seves obres va anar des de objectes a llocs abandonats que trobava.
Nan Goldin
(12 setembre 1953, Washington)
Nan Goldin és una fotògrafa estadounidens.
Va estudiar a l'escola alternativa Satya Community School, on va començar a experimentar amb la fotografia. Els seus estudis en art els va fer a l'Escola del Museu de Belles Arts de Boston.
S'ha fet un espai a la història de la fotografia per les sèries de fotografies es converteixen en documentals excepcionals sobre la societat urbana novaiorquesa, alhora que a través d'ells, denuncia temes com la discriminació dels homosexuals o el dels malalts de SIDA.
Cristina Núñez
( 28 d'abril de 1962, Figueres )
Cristina Núñez és una fotògrafa espanyola que viu i treballa a Chiasso, Suïssa.
Ella és autodidacta i reconeguda per utilitzar l'autoretrat com a forma de teràpia.
Va començar al món de la fotografia el 1988, després de cinc anys addicta a la heroïna, per cercar-se interiorment i expressar les emocions complicades. El seu treball, tant fotogràfic com cinematogràfic, han estat exposats internacionalment.
Francele Cocco
(12 setembre 1953, Washington)
Francele Cocco és una historiadora i artista visual. Els seus projectes artístics es desenvolupen en les confluències entre el pensament social i la filosofia de la fotografia. Domina diferents tècniques fotogràfiques, cinematogràfiques, textuals i d'instal·lacions. Les seves obres investiguen el tecnocapitalisme, l’excedent d’imatges, la contrainformació, el fetitxisme i la ideologia.
Edwin Wurm
( 28 d'abril de 1962, Figueres )
Erwin Wurm és un escultor i fotògraf austríac que viu i treballa a Viena, format a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de Viena ia l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre els anys 1979 i 1982.
Què millor manera d'explicar l'estil d'un artista que mencionant una frase transferida pel mateix:
"Estic interessat en la vida quotidiana de tots els materials que envoltaven. Em podria ser útil, així com els objectes, els temes involucrats en la societat contemporània. La meva feina parla de tota l'entitat d'un ésser humà: allò físic, allò espiritual, allò psicològic i allò polític".
Rosana Antolí
(1981 a Alicant, Espanya)
Rosana Antolí Gisbert es dedica al món de la fotografia i de la il·lustració a Londres, on resideix actualment.
Ha treballat en grans projectes i ha guanyat premis com ara: Generaciones 2017, Ayudas Fundación BBVA a la Creación en Videoarte o XIII Concurso Internacional Encuentros de Arte Contemporáneo (EAC 2013).
Les seves obres estan centrades en la utilització de la fotografia com a mètode de jugar amb la unió de la vida quotidiana, la política i l'art. Busca qüestionar les accions i la forma de vida dels humans.
Lee Friedlander
(14 de juliol de 1934 a Aberdeen, Washington, Estats Units)
Lee Friedlander és un fotògraf resident a Nova York apassionat del seu treball. Amb només 14 anys ja tenia clar que li fascinava aquest món.
Als anys 60 Friedlander té 26 anys i ja és un membre reconegut d'aquesta generació de fotògrafs de carrer que acaba de néixer a la recerca de l'estètica instantània, que captava en blanc i negre amb una Leica de 35 mm.
Avui dia els seus treballs consisteixen a documentar l'entorn, i la seva persona de manera tant directa com indirecta.
_edited.jpg)
Mónica Rosselló
(1955 a Barcelona, Catalunya)
Mónica Rosselló és una fotògrafa llicenciada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Va començar a treballar en la fotografia en els camps de la publicitat, l'arquitectura i l'interiorisme. Ha treballat en moltes instalacions i exposicions fotogràfiques.
Ken Loach
(17 de junio de 1936, Nuneaton, Regne Unit)
Kenneth Loach, més conegut com Ken Loach, és un és un director de televisió i director de cinema britànic, conegut pel seu estil de realisme social i temàtica socialista.
Als 25 anys, mentre estudiava dret a Oxford, va entrar en contacte amb les arts escèniques, actuant en el grup de teatre de la universitat. Després de graduar-se, va treballar com a assistent de direcció en el Northampton Repertory Theatre.
En aquells anys en van popularitzar els programes que criticaven les injustícies socials. Llavors Loach va decidir que es volia dedicar a aquell camp, que aquelles eren les característiques del seu cinema.
Jordi Guillumet
(1953 a Barcelona, Catalunya)
Jordi és un dissenyador industrial i fotògraf, desenvolupa la seva activitat artística conjuntament amb la docència a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La personalitat de la seva obra rau en la combinació de l'experimentació amb processos fotogràfics antics, com la cianotípia, la goma bicromada i la càmera estenopeica, amb una percepció escenogràfica de l'entorn ja sigui fictici o real que transmet una profunditat de camp que es magnifica amb l'efecte estètic de caràcter malenconiós que atorguen les tècniques usades.
Chema Madoz
( 28 d'abril de 1962, Figueres )
és un fotògraf espanyol, Premi Nacional de Fotografia l'any 2000.
Les seves fotografies són bodegons d'objectes quotidians, modificats o creats per ell mateix, que després fotografia amb llum natural
Tota la seva obra es fonamenta en el joc visual que exerceixen aquests objectes, aparentment quotidians, amb la nostra memòria visual, creant una fricció cognitiva que sempre acaba en somriure.
Madoz és Premi Nacional de Fotografia i un dels autors espanyols amb més projecció internacional, gràcies al seu llenguatge fotogràfic proper i accessible, afegit a una cura inconfusible de la llum i els materials que utilitza.
