PANORÀMIC
Museu de Granollers (14 octubre - 28 novembre)
EL DIT A L'ULL, L'INCONSCIENT FOTOGRÀFIC
Aquesta exposició, comissariada per Joan Fontcoberta, es basa el l'atzar alhora de realitzar una fotografia.
L'exposició conté un munt d’obres completament diferents, representades de maneres i estils molt diversos, amb un únic eix en comú, l'atzar. Totes les obres són d'estil contemporani
En aquesta exposició hi han participat una gran selecció d'artistes internacionals.
AUTORS: Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan.
Algunes tècniques i temes de les fotografies, com e mencionat anteriorment, han estat mult diversos. Per exemple, Lluís Estopiñan, ha escollit fotografiar caixes de medicaments forrades amb fotografies antigues, fent així una comparació entre la memòria i l'Alzheimer patit pels seus pares. També trobem en Luis Gordillo, que crea un mural amb un munt de fotografies que havien estat mullades durant una forta tempesta gran tempesta...
Per a la durada podriem mencionar el mateix, hi han obres que necessiten dedicar-hi més temps i altres que en necessiten menys.
AMAZOGRAMES
Una de les obres que més m'ha cridat l'atenció és l'Amazogrames de Roberto Huacaya. Podem veure una petita part d’una de les tres tires de 30 metres per 1.08 metres que completen l'obra.
Per a realitzar aquesta obra, Roberto va enrotllar amb tires de paper fotosensible a diferents arbres i fullatges de la selva peruana de Tambopata. Va deixar la llum quedés gravada als papers fotosensibles gràcies als llamps, per a després revelar els fotogrames en una cambra fosca on va utilitzar l’aigua provinent de rius propers.
Aquesta obra va arribar a la seva realització ja que el fotògraf és va posar el repte de fer fotografies sense l’ús de la càmera.
Dents de Serra (14 d'octubre - 28 de novembre)
Personalment, l'exposició m'ha agradat molt, sobretot la part en la que la Francele Cocco ens ha explicat l història de varies obres i de la sevpròpia. Em sembla una bona manera de connectar amb el públic, i m'atreveixo a dir que ens va captivar a tots i cada un de nosaltres amb la seva explicació. M'agradaria haver pogut estar més de temps i dedicar-li més d'aquest a cada obra, ja que no vaig arribar a veure-les totes amb deteniment.
ONE MINUTE FOREVER
En aquesta exposició, comissariada per Andrés Hispano, Erwin Wurm ens introdueix a la performance interactiva, una opció poc promoguda en les exposicions d'art. Wurm ens convida a realitzar els reptes que et proposa a partir del format que ell crea, des d'aguantar objectes contra la pared, a ficar el cap en una caixa. Cada activitat et mostra una figura on el màxim que podies aguanta era un minut, de fet, el nom de l'exposició "one minute forever" provè d'aquí. En l'espai, com és una exposició d'un artista, també hi han obres seves. Hi han imatges i videos d'una àmpia varietat, fotografies on podem trobar a diferents persones alterant la funció d'un objecte.
L'espai està separat per una espècie de murs de cartró ploma que marcaven els petits espais. En alguns espais hi ha només obres de l'autor, emmarcades al mur creat, a altres hi ha una televisió que reprodueix un video en bucle amb coixins disposats a terra per a veure'l, o només espais dinteracció.
M'ha agradat molt aquesta expossició perquè ha estat molt interactiva, i les
performance em semblen obres increíbles i molt creatives. Ha estat bé que
l'Andrés Hispano ens vingués a explicar algna cosa, però no se l'escoltava
molt bé. De totes maneres, m'ha agradat molt.
Dents de Serra (14 d'octubre - 28 de novembre)
NO PLACE LIKE HOME
En aquesta exposició, comissariada per Andrés Hispano, Weronika Gesicka, amb l'ajuda de l'edicio a Photoshop, deformar l’estructura de les famoses fotografies de la família americana feliç.
Per a fer aquesta exposició, Gsicka canvia les cares dels membres de la família, suprimeix algunes parts del cos. També l'artista dedicada un espai a retrats deformats de persones, tant nens i adults.
L'espai està separat per una la mateixa espècie de murs de cartró ploma que a l'anterior exposició mencionada. Totes les obres estan emmarcades al mur creat i tenen mides molt diferents, des de 30 x 40 centímetres fins a 2 x 1 metres.
Com a l'exposició anterior li vam dedicar molt de temps, a aquesta no ens hi vam aturar tant. L'exposició em va semblar molt interessant però hi havien fotografies que donaven molta impressió i em creaven un nus a la panxa.
Santa Mónica (14 d'octubre - 28 de novembre)
REACCIÓ EN CADENA
En aquesta exposició, comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita, els artistes Dina Kelberman i Jonathan Brown, utilitzen fotografies tretes d'Internet per a, posteriorment, colocar-les de manera que cada imatge hi tingui certa relació amb la consegüent, creant així una cadenad'imatges on la primera i la última no hi tenen res a veure. Aquest tipus d'art és poc comú però que ens permet veure que l'autor de l¡obra no és sempre el creador, sinó aquell que li dona una interpretació artística.
Per l'aplicació d'imatges estretes d'iternet, podriem definir aquesta exposició com a una contemporània.
L'exposició la trobem separada per artistes. A la primera planta trobem la creació de la Dina Kelberman, i a la segona planta trobem les obres de Jonathan Brown disposades al mur d'un passadís.
Aquesta exposició m'ha empulsat al coneixement d'una nova tècnica artística igual de vàlida que la resta. Però, sent sincera, aquesta exposició és la que menys m'ha a gradat de totes les del Panoràmic. No m'ha cridat tant l'atenció ni m'ha fet gaudir tant com la resta.
La part que més m'ha abgradat ha estat el treball del principi que, encara i haver-ho fet
als últims deu minuts a causa de la confusió amb la consigna dirigida pel professorat, em
va semblar una molt bona idea i ho vaig gaudir molt.
ACTIVITAT: Abans de començar amb la visita, les professores ens van encomanar fer una cadena de fotografies per grupos. L'organització era la següent: erem un grup de sis persones, format per 3 parelles que, per cada parella, haviem de fer una fotografia. La següenthavia de fotografiar una cosa que tingués una caratrerística igual o semblant, i així fins a tenir 20 fotografies.
(No tinc les fotografies perquè no m'han passat l'ordre correcte, encara i haver insistit 3 vegades)
