CINEMA EDISON 

Director: Ken Loach

​

Biografia del director: Ken Loach va néixer a Nuneaton, al Regne Unit, el 17 de juny de 1936. És un director de televisió i director de cinema britànic, conegut pel seu estil de realisme social i temàtica socialista.

Es va matricular en dret a la Universitat d'Oxford després d'haver realitzat dos anys de servei militar a l'aviació de l'exèrcit britànic. Als vint-i-cinc anys va entrar per primera vegada en contacte amb les arts escèniques a través del grup de teatre de la universitat. Fascinat pel descobriment, va decidir deixar temporalment de banda la seva carrera potencial d'advocat.

És un dels directors més premiats del Festival de Cannes, convertint-se en un dels 9 directors que han aconseguit guanyar La Palma de Oro en dues ocasions: en 2006 amb la pel·lícula The wind that strakes the Barley, i al 2016 amb I, Daniel Blake.

​

Gènere: Drama / Drama social / Família

​

Corrent cinematogràfica o moviment: Free cinema

​

Format de la pel·lícula:

      1.Argument: El Ricky, l'Abby i els seus fills formen una família que lluita contra els deutes des de la crisi financera del 2008. El Ricky ha passat d'una feina a l'altra, i l'Abby es dedica a tenir cura de persones grans, treball que gaudeix i li agrada. Tot i treballar cada vegada més, no aconsegueixen tenir una seguretat econòmica o una casa en propietat. Sorgeix llavors una oportunitat per al Ricky de fer de repartidor gràcies a la revolució de les aplicacions. Tenen molta fe en aquest treball, fins i tot venen el cotxe de la dona per a rentar una camioneta blanca. Aquesta feina, implica moltes hores de treball al dia i això fa que la filla petita s'hagi d'encarregar de fer les feines de casa. Tanmateix, la família pateix dissemblances amb el fill gran, però la família intenta mantenir-se unida encara i els problemes presentats.

​

      2. Recursos visuals:​

  - Plans: generals, americans i primers plans.

  - Moviment de la càmera: Normalment fixa, excepte moments en què veiem que segueix els personatges.

  - Posada en escena: Ho fan el més realista possible amb l'expressió.

  - Actors: Kris Hitchen, Debbie Honeywood, Rhys Stone, Katie Proctor, Nikki Marshall, Harriet Ghost, Linda E Greenwood, Alfie Dobson, Mark Birch, Ross Brewster, Julian Ions, Charlie Richmond, Brad Hopper, Mark Burns, Stephen Clegg, Norman Sansom i Jack Berry.

  - Escenografia: Els espais que surten estan molt ben representats, molt quotidians.

 - Continuïtat: Té una bona continuïtat. Tots els plànols tenen relació entre ells i no trenquen la seqüència.

  - Banda sonora: Acompanya molt els sentiments, sobretot tristos i feliços, et transmet el que senten .

  - Recursos estilístics: Sí en fa servir però no molts

  - To del llenguatge:  Veiem escenes molt fortes com crits, cops i en tots els moments crítics els actors apugen el to acompanyant  l'escena.

  - Llum: bon contrast en tota la pel·lícula, bastant llum natural, poca artificial

  - Color: utilitzen uns colors bastant apagats per a representar la situació que està vivint la família d'en Ricky. Destaca el blanc, gris i negre

  - Vestuari: Troben roba quotidiana que utilitzaria qualsevol família de classe mitjana-baixa: jerseis i texans, camisetes, dessuadores, xandall. 

​

3. Tria un personatge i fes la descripció:

El personatge que he escollit per a descriure és l'Abbie, la mare de la família. Ella és una dona de mitjana edat, mare de dos fills: en Seb i la Liza. Ella treballa com a assistent per a persones grans i discapacitats. Menciona que treballa tot el dia, i quasi no té temps per a descansar. Com han hagut de vendre el seu cotxe, ella ha d'anar de casa en casa en autobús, fet que dificulta més la seva feina. Encara i els problemes que pateix a casa i al treball, sempre es manté serena, positiva i amb un somriure a la cara. 

És un personatge molt sensible que pateix amb els problemes que hi han a la família. També podem veure que no li agrada enfadar-se ni cridar, i sempre vol el millor per a la seva família.

​

4. Descripció d'una escena:

L'escena que més em va impactar, va ser quan, després de la palissa per part d'uns quants homes cap a en Ricky per a robar-li paquets, aquest va a l'hospital amb la seva dona per a que l'estudiïn per si te cap ferida. Allà, el cap d'en Ricky el truca i, en comptes de preguntar-li pel seu estat, li diu que si no troba un substitut, haurà de pagar una multa, a part de la que ha de pagar per haver trencat la màquina que utilitza per verificar les entregues dels paquets. La seva dona, farta de la situació i de dolor de la seva família, li agafa el mòbil al seu marit i, farta de tot, contesta al seu cap deixant anar tot el que sent. És una escena que em va sobtar perquè l'Abbie és una dona molt tranquil·la que intenta no saltar a la mínima i tenir paciència, però en aquesta escena representa com, arriba un moment en el que ja no pots més i ho deixes anar tot, una situació molt normal que podria passar a qualsevol que està fart d'una situació.